• COM VAS COMENÇAR AL MÓN DE L’ATLETISME?

La veritat, de casualitat.

En unes jornades esportives que organitzava l’institut, vaig provar de llançar el pes. El meu professor d’educació física va pensar que podia tenir bones qualitats per a aquest esport, així que em va posar en contacte amb el meu entrenador. I així va començar aquesta aventura.

Vaig començar a competir als 16 anys, en l’actualitat porto 22 anys competint en aquest esport.

  • QUINS HAN ESTAT ELS TEUS MAJORS ÈXITS?

Si parlem estrictament d’èxits esportius, recordo amb especial il·lusió quan vaig guanyar el meu primer campionat d’Espanya en categoria júnior.

També quan vaig poder competir amb la selecció catalana i espanyola.          I molt especialment, el dia que vaig fer el rècord de Catalunya en pista coberta.

  • PERQUÈ RECOMANARIES AQUEST ESPORT?

L’atletisme, en general, és un esport meravellós on cada persona pot trobar la seva especialitat i compartir-la amb una varietat molt àmplia de modalitats.

És un esport molt bo per desenvolupar les capacitats físiques de les persones. D’una àmplia versatilitat, amb un ambient d’esforç i superació, molt exigent però alhora saludable.

  • ACTUALMENT A QUÈ ET DEDIQUES?

En l’actualitat destino gran part del meu temps a la feina i la vida familiar, però segueixo dedicant unes hores diàries a aquest esport, el llançament de pes, i algun altre hobby com el rugbi.

  • UN REFERENT A NIVELL ESPORTIU PER A TU?

En l’àmbit nacional sempre vaig admirar al llançador de pes Manolo Martínez i, el de disc, Mario Pestano. Per molts motius, dedicació, compromís, talent, esforç, i també resultats!

A nivell internacional, el nord-americà Joe Kovacs és el meu referent des de fa molts anys.

  • QUINA ÉS LA MILLOR PART DE COMPETIR?

Suposo que el resultat del teu esforç, sobretot quan surt bé.

Però vaja, el sol fet de poder posar-te a prova, l’ambient de la competició, lluitar per superar-te, veure els companys assolir els seus èxits, són grans elements de la competició.

També hi ha molts altres de caràcter més social i relacional que van més enllà de la competició.

  • QUANTES HORES AL DIA DEDIQUES A L’ENTRENAMENT?

Actualment no puc dedicar més de dues hores diàries, alguns dies més altres dies menys. Però quan podia dedicar-me al 100%, els entrenaments acostumaven a durar fins a 4 hores diàries.

  • MANIES CONFESSABLES A COMPETICIÓ?

La mania més destacable fa referència a l’artefacte de competició.

Sempre he tractat de fer servir el mateix, mentre ha donat el pes homologable de competició. I puc dir, que en més de 20 anys només he fet servir tres de forma continuada. Un d’ells, anomenat “L’Estatut”, és nacionalment conegut i apreciat per molts llançadors. Ha donat bons moments a molts de nosaltres.

A part d’això, sóc maniàtic amb l’esparadrap que faig servir pel canell i els dits, si no és el mateix que fa 22 anys … em costa moltíssim llançar a gust i confiat.

  • ALGUN TRUC PER CALMAR ELS NERVIS A UNA COMPETICIÓ?

La veritat, si sóc sincer, jo personalment no ho sé.

Mai he sabut gestionar el context de la competició amb èxit. Sempre he pecat d’una mala gestió dels nervis en competició, i en més d’una ocasió, ha comportat mals resultats o no complir les expectatives que ens havíem marcat.

Vaig recórrer, tardanament, al psicòleg esportiu per tenir unes pautes que em van ajudar a millorar el meu rendiment, i sobretot a no empitjorar-lo.

Em van donar recursos vàlids per reconèixer el meu estat d’ànim, i poder reconduir-lo. Si alguna cosa pogués canviar, seria haver demanat ajuda abans per corregir aquests errors, ja que ho vaig fer en una època on la feina m’impedia dedicar-me a el 100%.

  • ALGUNA ANÈCDOTA QUE HAGI MARCAT LA TEVA CARRERA ESPORTIVA?

La veritat que més de 20 anys donen per a moltes anècdotes … però la que més recordo és quan, sent jo un jove novell, vaig colpejar a la cara al gran Manolo Martínez mentre jo feia imitacions de llançament, cap dels dos ens vam adonar que anàvem a la mateixa direcció contrària, i li vaig donar un cop a la cara que a qualsevol altre li hagués causat gran dolor … però ell ni es va assabentar ….

Em vaig espantar molt esperant la seva reacció, però vaja, ni es va adonar gairebé (la qual cosa també va ser una mica frustrant hahahah).

  • L’ACTITUD ÉS UN FACTOR PER GUANYAR?

Sense actitud és molt difícil guanyar, sempre es pot donar un factor de sort i fortuna, i guanyar pels errors d’altres.

Però amb actitud i la predisposició a guanyar les possibilitats crec que són més elevades. I si més no, la satisfacció personal sol ser més gran.

  • HAS TINGUT LESIONS IMPORTANTS?

Podria considerar-me un esportista amb sort en aquest aspecte, però també hem treballat bé i correctament, i sabent “escoltar” a el cos, per saber quan es podia fer alguna cosa i quan no.

Sobretot, tenint en compte la quantitat de quilos que mou un llançador, i el risc que tenen alguns exercicis d’entrenament si no es realitzen correctament i amb seguretat. La formació en la fase d’aprenentatge és vital per evitar lesions futures.

Les dues ocasions en què em vaig lesionar greument, van ser per elements fortuïts i malaventurats amb el pes. Un pes que no era del meu gust (aquí es potencien les manies) em va causar una lesió molt greu al dit i la mà que va costar molt d’esforç de recuperar. La segona, una estupidesa greu que vaig realitzar després d’un llançament fallit.

Alguna més he tingut, d’índole menor, i sempre, curiosament, mai van ser en els entrenaments de llançament de pes.

  • QUÈ HA ESTAT CLAU PER SORTIR ANDEVANT I SEGUIR COMPETINT?

Per poder superar les lesions amb èxit, el més important és tenir un bon diagnòstic de la lesió, i un bon equip per tractar-la, superar-la i readaptar-te per poder començar de nou a entrenar i competir en les millors condicions. Un bon equip de professionals al teu voltant són una bona garantia d’èxit.

  • COM ÉS EL PAPER DE LA FISIOTERÀPIA EN UN ESPORTISTA D’ALT RENDIMENT?

La fisioteràpia és vital per a un esportista, no només els d’alt rendiment, per a tots!

La cura del cos posterior als entrenaments és igual d’important que l’entrenament en si.

Una bona recuperació, massatge, tractaments variats, entre d’altres, ens ajuden a estar a el 100% per al següent entrenament i per a la competició.

És important que el nostre pla d’entrenament contempli aquesta part de l’entrenament, que pot semblar invisible, però que ens ajuda per evitar lesions i poder entrenar en les millors condicions.

Eloi Rovira

Eloi Rovira, 22 anys al món del llançament de pes i l’alt rendiment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *