Laura López, campiona del món de Waterpolo femení.

M’agradava molt l’esport, tot en general, nedava, jugava a futbol, a tenis, corria, qualsevol cosa que fos moure’m m’agradava. 

 

 

 

 

 

 

  • A quina edat vas començar a jugar a waterpolo? 

Vaig començar amb 12 anys, l’any 2000 i em vaig retirar al 2017. He jugat a waterpolo 17 anys.

  • A qui le deus la tria del teu esport? Com vas començar?

Doncs, l’elecció del wp va ser per casualitat. M’agradava molt l’esport, tot en general, nedava, jugava a futbol, a tenis, corria, qualsevol cosa que fos moure’m m’agradava.  Un dia a l’escola de natació a la que anava em van proposar anar a un club on podria entrenar millor la natació, però quan vaig arribar al club em van explicar que la seva principal dedicació era el waterpolo. I així vaig començar. Reconec que al principi no em va agradar i vaig estar temptada de deixar-ho. Però, al final de la temporada vam jugar un torneig i va ser aleshores quan “em vaig enamorar” del waterpolo.

  • ¿Quins han estat els teus majors éxits esportius?

Crec que el més gran és la medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres 2012. Però també el de Campiona del món a Barcelona 2013, Campiona d’Europa a Budapest 2014 i Subcampiona d’Europa a Màlaga 2008.

A nivell internacional, s’hauria d’afegir alguna medalla més de Lliga Mundial.

Amb l’equip tambié destacar la Len Cup que vam guanyar amb el CN Mataró al 2016.

A nivell nacional, he guanyat una Lliga (2006 amb el CN Alcorcon) i tres Copes de la Reina (2006-2007 amb el CN Alcorcen i 2016 amb el CN Mataró).

  • Quin és el resultat del que et sents més orgullosa?

Diria que la plata de Londres 2012… però quan ho dic sempre em ve al cap el de Campiona del Món a Barcelona 2013, així que em quedo amb els dos.

  • Com és un dia als JJOO?

Per a nosaltres va ser un somni. Encara que realment la rutina no canviava gaire per nosaltres. Anàvem a entrenar gairebé tots els dies, dos cops el dies que no hi havia partit i el dia de partit depenia de l’hora, anàvem pel matí a ultimar detalls o per la tarda a suavitzar.

  • Tres motius pels que t’agrada formar part d’un esport d’equip?

Per a mi, t’ensenya valors fonamentals com el companyerisme, el treball en equip i la confiança. 

A més, sempre pots parlar i riure més.

  • On trobes la motivació?

En objectius. Sempre em fixo objectius i la meva motivació és aconseguir-los. A més, soc molt molt molt competitiva. Intento superarme cada dia en tot el que faig. I també amb els demés! No m’agrada perdre ni a les caniques. Crec que a vegades aquesta competitivitat és al mateix temps la meva motivació jejeje

  • Manies confessables en competició?

Hi ha una cosa que sempre sempre sempre feia. Després de la presentació, les jugadores tornem a la banqueta i fem un crit. Jo, abans d’arribar a la banqueta havia de tenir el gorro de waterpolo ben posat. 

A més, alguna rutina d’escalfament.

  • Un esportista que t’hagi inspirat durant la teva carrera?

Crec que no he tingut un sol sino que he tingut diversos en funció també del meu creixament com a jugadora i com a persona. El més conegut és Rafa Nadal, però també n’hi ha hagut d’altres, obviament del món del waterpolo, com l’Ivan Moro.

  • Cóm s’aconsegueix compatibilitzar estudis i entrenament?

Ha estat molt complicat. Hi va haver uns anys que vaig haver de renunciar a la Selecció Espanyola per poder acabar la carrera

Desprès d’aixó he anat fent cursos segons he pogut. Estic acabant osteopatia que són 6 anys i vaig començar l’any 2012-2013. Poc a poc.

 

 

 

 

  • Quantes hores li dedicaves al dia a l’entrenament? A l’estudi? A dormir?

Amb l’equip al voltant de les 4-5 hores diaries. Els dissabtes partits i els diumenges descansàvem.

Amb la selecció eren unes 8-9 diaries i ens donàven una tarda lliure per setmana i el diumenge.

A estudiar, el que es podia. Mai he comptat les hores perque no em donava temps jajaja. Directament em posava a estudiar.  I a dormir… el que quedava del dia!

  • Perquè vas deixar la competició?

He gaudit molt d’aquest esport que durant anys ha estat la meva vida. Per ell vaig renunciar a moltes coses, com tots els esportistes que arriben a cert nivell. Va arribar un moment en el que vaig començar a pensar més en el que no podia fer i em van cridar l’atenció nous reptes fora de l’esport.

Volia creixer professionalment, com a fisioterapeuta y osteòpata i també volia formar una familia, cosa que avui en dia és incompatible amb el waterpolo d’alt nivell

Actualment he pogut crear el meu centre a Mataró… encara que ara mateix està tancat per prevenció contra el COVID-19.

  • Alguna anècdota que hagi marcat la teva carrera esportiva?

Bua! a part del fet que al principi no em va agradar el waterpolo…

Uns anys abans d’aixó vaig tenir el meu primer contacte amb un club de natació. La meva germana i jo anàvem a cursets de natació per nens a la piscina municipal del CN Moscardó.

Un dia, el director esportiu del club li va dir a la meva mare que volia fitxar la meva germana gran. Realment nedava molt bé però no li agradava gens l’esport. La meva mare va dir que si agafaven a la meva germana també m’havien d’agafar a mi per poder gestionar els nostres horaris. Però a mi no em van voler…

Anys més tard, aquell club em trucava per que jugués amb ells. Finalment, al 2011-2012, desprès de jugar un any al Mataró, vaig fitxar pel Moscardó.

  • Has tingut lesions importants?

No havia tingut cap lesió important fins els ultims anys de la meva carrera. Al 2015 vaig tenir una subluxació de l’espatlla dreta durant un entrenament just abans del campionat del món. Va ser un cop dur perquè quedava menys d’una setmana per marxar. Però amb l’ajuda del fisioterapeuta que teniem a la selecció, l’Óscar Muncunill i del metge, l’Albert Estiarte, vaig poder disputar el campionat. 

El treball de recuperació va ser llarg. Desprès del mundial vaig tenir uns dies de descans i al tornar a l’entrenament la lesió va empitjorar. De nou, amb sessions de fisioteràpia em vaig recuperar, vaig poder disputar la temporada i els Jocs Olímpics de Rio.

La segona lesió important va ser durnat l’últim partit dels JJOO de Rio. Vaig tenir la mala sort de trencarme el quart metacarpià de la mà esquerra.

  • Qué ha estat clau per sortir endevant i seguir competint?

Que t’haig de dir? Soc esportista i fisioterapeuta!

Per a mí, el paper del fisio a qualsevol esport és fonamental. Tant en la recuperació de lesions com en la prevenció.

Segons el meu punt de vista, és una peça clau de l’equip de tot esportista.

Laura López Ventosa.

 

 

Destacados

Carlos Calvo, el nostre mexican futbol player

Vam tenir la sort de coneixer Carlos Calvo, jugador de l’Atlante de Mèxic i ajudar en la seva recuperació de lesió. Ens va encantar el seu carisma, simpatia i professionalitat. És un plaer poder treballar amb esportistes com ell.

Leer más »