Lesions d'espatlla

Rehabilitació d'espatlla a Sant Cugat

Rehabilitació i fisioteràpia d'espatlla a Sant Cugat

El dolor d’espatlla pot limitar gestos simples (vestir-se, dormir, agafar pes) i també frenar el teu esport. En molts casos no és “només inflamació”: hi influeixen la qualitat del tendó, el control escapular, la mobilitat i la capacitat de càrrega. A Invisible Training abordem la lesió d’espatlla amb un enfocament clínic i funcional: diagnòstic precís, fisioteràpia avançada i readaptació perquè tornis a moure el braç amb seguretat.

Valoració d'espatlla i coll: mobilitat, força, control escapular i tolerància a càrrega.

Ecografia (si escau) per objectivar l'estat del maniguet rotador o altres estructures.

Fisioteràpia avançada per a dolor, mobilitat i funció.

Readaptació al gimnàs: força progressiva i retorn a gestos reals (treball, gimnàs o esport).

Lesions d'espatlla més freqüents

Les lesions d’espatlla són relativament recurrents en multitud d’esports. Des de xocs i caigudes (esports de contacte, de motor, gimnàstics…) fins a la repetició habitual del mateix gest esportiu (sobretot en moviments per sobre de l’espatlla, com la natació, els esports de raqueta) i els llançaments (handbol, beisbol, etc.), aquestes lesions es caracteritzen pel seu factor limitant i la seva capacitat per convertir-se en recurrents si no es detecten i es tracten a temps.

Com que és una estructura amb tants components, és de vital importància una bona valoració de la lesió, tant per tenir un diagnòstic encertat i concret, com per tractar d’identificar els factors que han fet que aquesta lesió es produeixi.

Poden ser agudes (generalment generades per un moviment brusc o una càrrega excessiva durant l’activitat) i solen millorar relativament ràpid amb tractament i una bona gestió de les càrregues.

No obstant això, la majoria de vegades són provocades per petites agressions que es prolonguen en el temps i acaben causant un dany al tendó. Lesions com l’atrapament del tendó supraespinós o les ruptures parcials i totals d’algun dels músculs del maneguet dels rotadors entrarien en aquesta categoria. Però tranquil! La major part d’aquestes lesions són tractables mitjançant la fisioteràpia si es detecten correctament. Els tractaments solen estar enfocats a reduir la simptomatologia i corregir els factors que han provocat el dany al tendó, procurant restaurar la mobilitat de l’espatlla i la força de la musculatura debilitada, i inhibint la que està sobreestimulada.

En els casos més greus, com les ruptures completes o d’una part important del tendó, es pot requerir una intervenció quirúrgica per reparar-lo. En aquests casos, és important treballar colze a colze amb el cirurgià per conèixer bé els temps de cicatrització i escollir i adaptar els exercicis i tècniques a la cirurgia realitzada, evitant augmentar la inflamació i/o posar massa tensió sobre el teixit operat.

Es tracta d’una lesió càpsulo-lligamentosa en què les superfícies articulars perden contacte. Comunament es diu que “se t’ha sortit l’espatlla”. Aquest tipus de lesions es poden produir de manera immediata per un traumatisme, però a vegades són provocades per moviments repetitius en posicions límit que, poc a poc, generen inestabilitat. Les persones amb hiperlaxitud són més propenses a aquesta lesió.

En general, aquest tipus de lesió sol requerir un tractament quirúrgic, especialment si la luxació és completa o si es produeix de manera recurrent. El tipus i la direcció de la luxació marcaran tant la tècnica quirúrgica com el tractament de fisioteràpia posterior i els seus timings.

No obstant això, tots els tractaments buscaran primer reduir el dolor i les limitacions postoperatòries i, després, restaurar l’estabilitat de l’espatlla mitjançant exercici terapèutic, amb exercicis específics orientats a treballar en posicions cada vegada més similars a les del gest lesiu i de l’esport practicat.

Hi ha vegades en què l’espatlla pot “sortir-se” parcialment, el que es coneix com subluxació. Aquestes lesions no solen requerir passar per quiròfan. No obstant això, si són molt habituals o existeix el risc de generar lesions més greus a causa d’aquestes subluxacions, es pot valorar aquesta opció com a alternativa prèvia a un tractament conservador.

En aquest cas, el més important a tenir en compte és que afectaran de manera diferent i a diferents moviments de l’espatlla segons la seva localització. Les fractures petites i no desplaçades es poden tractar sense necessitat d’intervenció quirúrgica. Normalment, en aquests casos es recomana un període d’immobilització de la part afectada, durant el qual es procura mantenir el moviment i la força de totes les estructures no afectades, per posteriorment recuperar la mobilitat i la força del segment afectat i retornar-lo a la normalitat.

En cas de fractures que requereixin una intervenció quirúrgica, és imprescindible una bona comunicació entre fisioterapeuta i traumatòleg, així com un pla elaborat d’acord amb la intervenció realitzada, ja que algunes poden requerir evitar determinats moviments i exercicis durant les primeres setmanes. Per això, és important acudir a un professional que conegui aquestes variacions i els seus detalls.

L’espatlla congelada o capsulitis adhesiva és una lesió que es caracteritza per un dolor creixent que va limitant cada vegada més la mobilitat de l’espatlla. Sol ser molt limitant i, moltes vegades, apareix de manera progressiva i sense una explicació o un traumatisme previ, encara que també és “habitual” després de traumatismes forts o processos d’immobilització prolongats. Encara es coneix poc sobre aquesta lesió i les seves causes, però sí que sabem més sobre el seu desenvolupament.

Tot i que hi ha casos aguts que es resolen força ràpid, normalment es caracteritza per un primer període en què el dolor i la limitació augmenten, seguit d’una fase d’estabilització i una altra de millora progressiva, on es comença a recuperar el rang de moviment i el dolor desapareix a poc a poc. Aquests processos poden durar fins a un any des del seu inici, i és important ser-ne conscient i tractar-ho en conseqüència, ja que és una lesió molt irritable i pot empitjorar si se sotmet l’espatlla a massa càrrega o tensió.

La tasca del fisioterapeuta serà mantenir al màxim la capacitat de moviment i força de l’espatlla, sempre respectant el procés i la seva durada, per escurçar els temps de recuperació al màxim possible.

Aquest tipus de lesions apareixen molt sovint acompanyades d’alguna de les anteriors. La primera consisteix en la lesió d’un rodet de fibrocartílag que augmenta l’estabilitat de l’espatlla. Sol aparèixer bé per un gest brusc o per l’acumulació de gestos repetits, normalment en posicions límit per a l’espatlla. És molt habitual que una luxació sobtada de l’espatlla causi aquesta lesió o que, a la inversa, una lesió del làbrum provoqui inestabilitat i possible luxació. El tractament del làbrum depèn del tipus de lesió, els símptomes i la valoració de l’especialista. La cirurgia no és necessària en tots els casos.

D’altra banda, les bursitis són lesions que es produeixen per la inflamació d’unes “coixinets” que es distribueixen per diferents zones de l’espatlla i que faciliten el lliscament de diverses estructures de l’espatlla (sobretot músculs i tendons), evitant així el seu dany pel frec amb ossos o estructures veïnes. Solen produir-se per estar sotmeses a un excés de pressió, moltes vegades associades a gestos per sobre de l’espatlla i moviments repetitius en diverses disciplines esportives.

La majoria d’aquestes lesions es tracten amb fisioteràpia i, en alguns casos, amb tractament mèdic complementari (normalment mitjançant infiltracions). Rarament és necessari un tractament quirúrgic. És habitual trobar aquestes lesions acompanyant tendinopaties del maneguet dels rotadors.

Tant amb les lesions del làbrum com amb les bursitis, el tractament distingirà una primera fase per reduir la irritabilitat de l’espatlla (sobretot mitjançant teràpia manual i exercicis suaus) i una segona fase on intentarem corregir els factors que han desencadenat la lesió a través d’exercicis específics segons la lesió exacta.

Recuperación hombro IT

Lesió de Maneguet Rotador

La lesió de maniguet rotador és una de les causes més freqüents de mal d’espatlla. El maniguet rotador és un grup de tendons i músculs que estabilitzen l’espatlla i permeten moviments com elevar el braç, rotar i controlar càrregues per sobre del cap. Quan aquests tendons se sobrecarreguen o es lesionen (tendinopatia o trencament parcial), l’espatlla es pot tornar dolorosa, perdre força i limitar gestos quotidians o esportius.

Símptomes habituals de lesió del maneguet dels rotadors

  • Dolor en aixecar el braç o en arribar a objectes alts
  • Dolor nocturn (especialment en dormir sobre aquest costat)
  • Debilitat en carregar pes o en entrenar
  • Molèstia en moviments repetitius (feina, gimnàs, esports de raqueta)

Com ho abordem a Invisible Training

Primer valorem el nivell d’irritabilitat: si l’espatlla està molt dolorosa o amb dolor nocturn, prioritzem reduir aquesta irritabilitat i millorar la tolerància. Quan el dolor permet avançar, treballem amb un pla progressiu per recuperar mobilitat, força i control escapular, adaptant-lo al teu objectiu (vida diària, gimnàs o esport). Si aporta valor, utilitzem ecografia per objectivar l’estat del tendó i ajustar la progressió.
Recuperación del hombro

Com plantegem la recuperació de l’espatlla

Dolor de hombro

El problema (abans)

El mal d'espatlla sol aparèixer quan el tendó i la musculatura no toleren la càrrega o quan la mobilitat i el control escapular estan alterats.

Lesiones de hombro

El nostre procés a Invisible Training

Avaluem la causa, tractem el dolor i recuperem mobilitat i força amb fisioteràpia i readaptació progressiva.

Planificaciones

Resultat esperat (després)

Busquem que tornis a aixecar el braç, dormir millor i entrenar o treballar sense limitació.

Serveis destacats

L’atenció a una lesió d’espatlla pot combinar fisioteràpia, exercici terapèutic i readaptació, segons la valoració i la fase de recuperació. Aquests serveis es coordinen en funció de les necessitats de cada cas.

Tractament lesions d'espatlla a Invisible Training

A Invisible Training estem especialitzats en lesions d’EEII com LCA i EESS com les lesions d’espatlla.

Fisioterapia avançada

El nostre enfocament de tractament per a lesions d'espatlla combina fisioteràpia avançada amb un programa d'exercicis personalitzats.

Etapes de recuperació

Ens centrem en cada etapa de la recuperació, des de la reducció del dolor i la inflamació fins a la recuperació de la força i la mobilitat. El nostre objectiu és que cada pacient recuperi la seva qualitat de vida i pugui tornar a les seves activitats amb total seguretat.

Adaptació dels tractaments

Cada pacient té una condició única, i a Invisible Training adaptem cada tractament a les necessitats i al nivell de progrés de cada persona. Això inclou exercicis específics de reforç, flexibilitat i control motor, que s'ajusten al ritme de cada pacient, assegurant una recuperació segura i efectiva.

Procés de Return to Play

Com qualsevol tractament de readaptació, ja sigui postquirúrgic o no, l'objectiu principal és proporcionar al pacient un nivell òptim de funcionalitat a la zona lesionada, evitant qualsevol tipus d'inestabilitat o descompensació, optimitzant la mobilitat i fins i tot millorant la força o la condició física prèvia a la lesió, a més d'acompanyar-lo en el procés de Return to Play.

Diferenciar tractaments en molt irritables i poc irritables

A Invisible Training diferenciem dues situacions perquè canvien completament l’enfocament:

  • Espatlla molt irritable: sol haver-hi dolor nocturn, dolor molt intens o molt limitant (molt típic en aquesta zona). En aquests casos, l’objectiu inicial és reduir la irritabilitat i millorar les condicions de l’espatlla per passar a una segona fase més activa i tolerable. Això és especialment freqüent en processos postquirúrgics i en quadres com l’espatlla congelada (capsulitis adhesiva).
  • Espatlla poc irritable: el dolor és més controlable i permet treballar millor. Aquí el tractament s’orienta sobretot a recuperar mobilitat, força, control de l’espatlla i la seva integració amb el moviment de la resta del cos (escàpula, tronc, maluc). En aquesta fase adaptem la readaptació als teus objectius: no exigeix el mateix l’espatlla d’una persona que entrena força que la d’un jugador de bàsquet o pàdel.

Si en la valoració veiem que la teva espatlla està en una fase molt irritable, prioritzem que millor ràpid en descans i tolerància; quan baixa la irritabilitat, avancem cap al treball de força i retorn a les teves activitats.

Preguntes freqüents sobre les lesions d'espatlla

Sovint fa mal en elevar el braç o en carregar, i pot empitjorar en dormir de costat. La valoració clínica (i ecografia si cal) ajuda a confirmar-ho.

El repòs pot alleujar, però el canvi sostenible sol venir de recuperar força del maneguet, control escapular i tolerància a la càrrega.

Si hi ha una pèrdua clara de força, dolor persistent o una limitació important. En aquests casos és recomanable una valoració completa i, si està indicat, imatge.

Pot evolucionar amb el temps, però un pla per fases ben pautat ajuda a controlar el dolor i recuperar la funció sense irritar el procés.

Depèn del tipus de lesió i de la irritabilitat. Generalment s’ajusta la càrrega, no s’elimina tot. Es dissenya un pla segur.

Fisioterapeutes per a espatlla a Sant Cugat

Vine a visitar-nos o reserva la teva consulta a la nostra clínica de Fisioteràpia a Sant Cugat.