• Com vas començar en el món de la raqueta?

Vaig començar a jugar a tennis amb 7 anys. Teníem una pista a casa i jugàvem amb els meus germans i el meu pare. Venia un entrenador a donar-los classe a ells i aviat em vaig unir.

De seguida em vaig enganxar. M’ho passava molt bé i era molt competitiva.

M’enfadava amb el meu pare perquè em guanyava i em feia córrer molt, amb cops molt estranys. JAJAJA!

  • Com va ser l’experiència de venir de Canàries al CAR de Sant Cugat?

Quan tenia 13-14 anys era la millor de la meva categoria i la federació espanyola de tennis em va voler becar per anar a CAR. Amb els meus pares vam decidir que era molt petita per marxar de casa i com estava molt contenta amb el meu entrenador a Las Palmas em vaig quedar fins als 18 anys.

Amb 18 anys em vaig quedar sense entrenador i vaig decidir venir a viure al CAR. Jo tenia el meu equip independent de la federació Espanyola però ells m’ajudaven amb la beca del centre.

Vaig estar 5 anys al CAR i la veritat és que guardo grans records d’aquesta època. Les instal·lacions del CAR eren molt bones i es podia entrenar molt bé i comodament ja que ho tenies tot sense la necessitat de sortir per a res.

Conviure amb els millors esportistes d’Espanya era espectacular i molt motivador.

  • Com va ser el pas del tennis professional al món del Pàdel?

Em vaig retirar del tennis, perquè em van operar del turmell i la tornada als entrenaments va ser difícil. Em seguia fent mal quan el carregava molt. El tennis és un esport molt exigent físicament i després d’intentar-ho un any, al no poder competir i entrenar amb garanties, vaig decidir retirar-me.

  • Quants anys portes en el món de la competició?

Des dels 8 anys, ara en tinc 37!

  • Quins han estat els teus majors èxits?

  • Tennis:
    • Campiona d’Espanya en totes les Categories.
    • Campiona de el món Sub-16.
    • Professional als 15 i quartfinalista de Roland Garros als 17.
    • Vuitè finalista a Austràlia.
    • 5 anys en el top 100 i 45 en el rànquing WTA.
  • Pàdel:
    • 2 cops número 1; 2016 i 2019.
    • Campiona de l’Món a Lisboa.
    • 30 TÍTOLS de l’WPT.
    • Actual número 1 de l’món.

 

  • Quin és el teu proper gran objectiu?

Consolidar el número 1 juntament amb la Paula José Maria.

 

 

  • Tens una escola de pàdel, és difícil combinar-ho tot?

La meva prioritat ara mateix és la competició.

Tinc un gran equip a Augusta que està a peu del canó treballant perquè sigui un club de referència. S’està fent una bona feina. Estem en bona línia, creixent cada any en nombre d’usuaris a la lliga.

A l’escola ja som 530 alumnes. Estic molt contenta!

  • Un referent a nivell esportiu per a tu?

Nadal, Federer, Belasteguin i molt admirable el que està fent la Carolina Marin.

  • Quina és la millor part de competir?

Poder fer el que fas en els entrenaments, veure que tot l’esforç i sacrifici que fas es veu reflectit a la pista.

Gaudir de l’emoció del partit.

Sentir i viure l’afecte de el públic.

La satisfacció d’aconseguir els objectius que et proposes.

  • Quantes hores li dediques a el dia a l’entrenament?

1h 30 de pàdel i 2 hores de físic.

Després hi ha l’entrenament invisible: Psicologia, fisioteràpia, visualització de partits. Descans.

  • Manies confessables en competició?

  • M’agrada la part dreta de l’àrbitre i entro a la pista amb el peu dret primer. No escullo en el sorteig.
  • Canvio el grip abans de cada partit.
  • Costat esquerre de la banqueta.

 

  • Què fas per calmar els nervis en una competició?

Abans d’un partit: escalfar molt bé em treu els nervis.

Parlar amb el meu entrenador, Joan, del partit.

M’agrada tenir-ho clar mentalment.

Escoltar música.

  • Alguna anècdota que hagi marcat la teva carrera esportiva?

Recordo al maig de l’any 2008 estar jugant un torneig WTA al Líban i aleshores van començar els conflictes al país, a la capital, a Beirut, van començar els bombardejos i nosaltres estàvem a 20 kms d’allà. Van tancar l’aeroport i no podíem tornar a Espanya. Tot i això, la competició seguia. Jo estava ja a semis però cada dia ens arribaven notícies pitjors perquè la situació s’estava complicant.

“De fet, pels carrers del club ja hi havia tancs i se sentien trets mentre anàvem jugant.”

Ens van dir que havíem de deixar el torneig ja perquè ens havien de portar d’urgència escortats a Síria. Vaig passar molta por, des d’Espanya la família i periodistes no deixaven de cridar-nos molt preocupats. La veritat és que mai ho oblidaré.

  •  Has tingut lesions importants?

Diguem que he tingut moltes lesions, però de rellevància i el que més complicacions m’ha donat sempre és la meva inestabilitat als turmells.

Tota la resta ha estat un trencament de canell per una caiguda ‘i trencaments fibril·lars en diversos músculs!

  • Què ha estat clau per tirar endavant i seguir competint?

Una bona recuperació fisioterapèutica. Intento seguir al peu de la lletra els consells i pautes del meu fisio i preparador físic. Tracto de respectar els temps de recuperació.

L’esportista professional sempre té pressa per tornar a entrenar i accelerar processos. A vegades això m’ha jugat males passades.

  • Quin és el paper de la fisioteràpia en un esportista d’alt rendiment?

A mesura que han anat transcorrent els meus anys com a esportista m’he adonat de la gran importància que té escoltar el nostre cos.

Quan era més jove, moltes vegades, anava al fisioterapeuta quan ja tenia una lesió. En canvi, ara, vaig a el fisio un cop per setmana per prevenir lesions.

Bons consells i recomanacions del teu fisioterapeuta que et coneix perfectament muscularment poden ajudar-te a compensar-te . En la majoria dels esports que fem hi ha descompensació i ens pot ajudar treballar exercicis físics per compensar i així evitar futures lesions.

Per a mi és imprescindible la figura del fisioterapeuta. En competició vaig després de cada partit a tractar-me i m’ajuda molt a arribar òptima a les rondes finals.

Marta Marrero

Marta Marrero, actual nº1 del món del Pàdel femení

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *