Síndrome compartimental

Tractament de la síndrome compartimental a Sant Cugat

Revisió sanitària: Dr. Antonio Turmo Garuz, metge del servei de medicina esportiva. Número de col·legiat: 20055.

Senyals d’alarma: quan cal anar a urgències

Un dolor molt intens d’aparició sobtada o que augmenta ràpidament requereix atenció urgent, especialment després d’una lesió o amb un guix o embenat.

Una extremitat molt tensa, dolor que empitjora en moure-la, formigueig, pèrdua de sensibilitat o debilitat augmenten la preocupació. No esperis que apareguin tots els signes.

Davant la sospita de síndrome compartimental aguda, ves a urgències immediatament o truca al 112. No esperis una visita al centre.

Tractament per a la síndrome compartimental

La síndrome compartimental es pot presentar com a dolor intens a la cama, sensació de pressió i inflor de l’extremitat, especialment amb l’exercici. En la seva forma crònica per esforç, els símptomes apareixen durant l’activitat i solen millorar amb el repòs. En la seva forma aguda, és una urgència mèdica que requereix atenció immediata.

A Invisible Training fem una valoració detallada per identificar el tipus de quadre, els factors de càrrega i l’estratègia més segura: readaptació i reeducació del moviment en els casos indicats i derivació urgent quan se sospita un quadre agut.

Diferenciem síndrome compartimental aguda vs. crònica per esforç segons signes i evolució.

Adaptació de l’activitat i les càrregues segons el diagnòstic, els símptomes i les indicacions mèdiques.

Readaptació: força de core i maluc, estabilitat i tècnica per reduir impacte i sobrecàrrega.

Coordinació amb valoració mèdica quan es requereix confirmació diagnòstica (p. ex., mesurament de pressió intracompartimental).

Quan consultar per dolor o pressió durant l’exercici

Sol·licita una valoració si el dolor, la pressió, el formigueig o la dificultat per moure una extremitat apareixen repetidament en entrenar, encara que millorin en parar. Explica quina activitat els provoca, quan comencen i quant triguen a desaparèixer.

A la nostra consulta de medicina esportiva a Sant Cugat valorem aquests símptomes i la necessitat de proves o altres derivacions. Si el dolor es torna intens, persistent o canvia bruscament, no l’atribueixis automàticament a un problema crònic.

Tipus de síndrome compartimental

  • Què és: Augment ràpid de pressió en un compartiment que pot comprometre el reg i la funció; és una emergència quirúrgica. S’associa a episodis traumàtics, fractures i/o guixos o embenats massa ajustats.
  • Símptomes: Dolor molt intens (sovint desproporcionat), sensació d’extremitat tensa, dolor en l’estirament passiu, formigueig/adormiment o debilitat. Els pacients presenten dolor que empitjora amb l’estirament passiu dels músculs i no millora amb el repòs.
  • Importància: És una afecció greu i d’atenció mèdica urgent per evitar la isquèmia de l’extremitat i el dany permanent del teixit. La zona més habitualment afectada és la part inferior de la cama, tot i que també es pot localitzar a la cuixa i l’avantbraç.
  • Què és: És una patologia induïda per l’exercici en la qual l’activitat física feta de manera repetitiva pot provocar un augment de la Pressió Intracompartimental (PIC), generant dolor i rigidesa a les extremitats afectades. Els símptomes solen millorar en aturar l’activitat. Si persisteixen, empitjoren o canvien de manera important, requereixen una nova valoració i no s’han d’atribuir automàticament al quadre crònic.
  • Símptomes: Dolor/tensió durant l’activitat, sensació de “cama plena”, de vegades formigueig; millora amb repòs.
  • Importància: Sense gestió de la càrrega i readaptació, limita el rendiment i afavoreix recaigudes.
  • Què és: CECS que afecta la zona anterior de la cama (típic en corredors).
  • Símptomes: Dolor i pressió a la part davantera, rigidesa amb impacte, ocasionalment símptomes al dors del peu.
  • Importància: Ajustar l’impacte i millorar la força/estabilitat ajuda a reduir l’estrès repetitiu i millorar la tolerància.
  • Què és: CECS localitzat a la cara externa de la cama.
  • Símptomes: Dolor i sensació de pressió lateral en córrer, molèsties progressives amb el temps d’exercici.
  • Importància: Una progressió de càrrega i força específica millora l’absorció i redueix la irritació repetida.
  • Què és: Afectació profunda del panxell; sovint es confon amb altres causes de dolor al bessó.
  • Símptomes: Dolor profund, tensió al panxell amb impacte i cursa; millora en aturar-se, però pot ser més “lent” a desaparèixer.
  • Importància: Requereix un pla de força/estabilitat i un retorn progressiu ben mesurat per evitar cronificació.
  • Què és: CECS més superficial als bessons/panxell, associat a impacte repetit.
  • Símptomes: Tensió, dolor als bessons amb cursa, rigidesa posterior i sensació de pressió amb l’esforç.
  • Importància: Millorar la força i el control proximal (maluc/core) redueix la sobrecàrrega distal i millora la tolerància.
  • Què és: CECS en compartiments de l’avantbraç, típic en esports/activitats d’agafada repetida.
  • Símptomes: Pressió i dolor amb l’esforç, debilitat d’agafada, formigueig ocasional; millora en aturar-se.
  • Importància: Ajustar la càrrega i readaptar la força i la tècnica evita que el dolor limiti la feina o l’esport.
  • Què és: Reaparició del quadre per tornar a pics de càrrega o per factors no corregits (tècnica, força, volum).
  • Símptomes: El dolor reapareix a minuts similars d’activitat, limitació progressiva i sensació de pressió recurrent.
  • Importància: És clau reprogramar el retorn: força, estabilitat, tècnica i control de la càrrega per reduir recaigudes.

La durada del tractament i la tornada a l’activitat s’individualitzen segons el diagnòstic, l’evolució i les exigències de cada persona. No existeix un termini de recuperació aplicable a tots aquests quadres.

Síndrome compartimental crónico

Què és la síndrome compartimental?

En aquest cas es descriu la patologia desenvolupada a la part inferior de la cama, exposant una breu descripció anatòmica.

La regió inferior de la cama es divideix en 4 compartiments: anterior, lateral, posterior superficial i posterior profund. Dins de cada compartiment, a més dels músculs respectius, tots contenen un nervi principal, i dos dels compartiments tenen un vas sanguini principal.

El compartiment anterior sol ser el que presenta una major incidència en el CECS, seguit del compartiment posterior profund, el compartiment lateral i, per últim, el compartiment posterior superficial.

Com s’estudia i quines altres causes de dolor cal valorar

La valoració mèdica té en compte quan apareixen els símptomes, la seva relació amb l’exercici, com evolucionen en parar i els resultats de l’exploració. El dolor durant l’esforç no permet diagnosticar per si sol una síndrome compartimental.

Segons la sospita clínica, l’especialista pot indicar proves d’imatge, mesurament de pressió intracompartimental o altres exploracions. Els resultats s’interpreten juntament amb la història clínica; els criteris diagnòstics del quadre crònic per esforç presenten limitacions i no s’han de reduir a una xifra aïllada.

Diagnòstic diferencial del dolor durant l’exercici

Entre les causes que pot ser necessari valorar hi ha:

Lesions òssies per estrès, incloses les fractures per estrès.

Síndrome d’estrès tibial medial, coneguda habitualment com a periostitis tibial.

Lesions musculars o tendinoses.

Atrapaments nerviosos o dolor procedent de la columna.

Problemes vasculars, com l’atrapament de l’artèria poplítia.

Aquesta llista orienta la valoració professional i no permet identificar la causa únicament pels símptomes.

Recuperació de la síndrome compartimental crònica: objectius i seguiment

Dolores síndrome compartimental

El problema (abans)

El dolor i la sensació de pressió durant l’esforç limiten l’activitat i requereixen una valoració de la seva causa.

Rehabilitación de Síndrome compartimental

El nostre procés a Invisible Training

Ajustem càrrega, tractem l'entorn muscular i reeduquem força i tècnica per reduir l'estrès mecànic i millorar la tolerància a l'esforç.

Síndrome compartimental agudo

Resultat esperat (després)

Busquem que tornis a caminar, córrer o entrenar sense dolor limitant i amb menys risc de recaiguda, amb criteris clars de progressió.

Abordatge clínic a Invisible Training

Tractament conservador o quirúrgic

La síndrome compartimental aguda requereix atenció hospitalària immediata i pot necessitar cirurgia urgent per alliberar la pressió.

En el quadre crònic per esforç, l’equip mèdic valora les opcions segons el diagnòstic, la limitació de l’activitat i les preferències del pacient. Es pot plantejar un abordatge conservador amb adaptació de l’activitat i recuperació funcional, revisant la resposta.

Si els símptomes persisteixen i el diagnòstic ho justifica, es pot considerar una fasciotomia. Els seus resultats i riscos varien segons els compartiments afectats i les característiques del cas; no garanteix una recuperació completa ni evita totes les recurrències.

Cas clínic de rehabilitació a Invisible Training Post IQ Síndrome Compartimental

En aquesta ocasió descriurem el cas d’un pacient de 37 anys que ha estat diagnosticat de Síndrome Compartimental superficial i profund a totes dues cames després de 5 anys de patir dolor recurrent als bessons, tendó d’Aquil·les i sensació d’entumiment durant la pràctica esportiva, i intervingut quirúrgicament.

Cal destacar que és freqüent que es trigui temps a arribar al diagnòstic de Síndrome Compartimental, ja que sovint es confon amb sobrecàrregues provocades per l’exercici.

L’objectiu final d’aquest pacient era retornar a la seva activitat física habitual: bicicleta, escalada, cursa i activitats de muntanya.

Tractament de rehabilitació

Aproximadament als 10 dies de l’operació vam iniciar el tractament de rehabilitació.

En la valoració inicial, vam observar que la cama dreta presentava rangs de mobilitat conservats tot i la lleugera tensió provocada per les grapes de la cicatriu en sol·licitar contracció muscular a partir d’un llindar determinat de força.

En canvi, la cama esquerra presentava més edema, dolor irradiat des de la regió interna del Bessó fins a l’engonal, i un augment de la tensió muscular de tota l’extremitat, a més de limitació en l’extensió del genoll i la flexió dorsal del peu.

La resta de moviments estaven lliures.

La marxa amb crosses es trobava totalment alterada a causa de la impossibilitat de descarregar pes a la cama esquerra.

Etapas del tratamiento del síndrome compartimental
  • Reduir l’edema i hematoma mitjançant teràpia manual de drenatge.
  • Inici de guany de rang òptim de mobilitat (ROM) de les articulacions afectades a través de maniobres passives i actives de flexibilització de teixits tous.
  • Guany de força començant amb exercicis isomètrics de la musculatura del turmell, genoll i maluc.
  • Descàrrega de pes, sobretot a la cama esquerra durant la bipedestació i la marxa.
  • Tractament de la cicatriu per evitar adherències en el moment de la retirada de les grapes i amb l’aprovació mèdica.
  • Reeducació de la marxa.
  • Progressar en la potenciació muscular augmentant la força en exercicis isomètrics i introduir exercicis de tipus concèntrics sense càrregues addicionals en musculatura pròpia de l’extremitat inferior i treball de CORE.
  • Continuar amb el drenatge de l’hematoma, tractament de la cicatriu, mobilització passiva i activa de les articulacions del peu, turmell, genoll, maluc, pelvis i lumbar (que s’ha vist afectada per l’alteració del patró de marxa).
  • Iniciem aquesta fase quan la marxa ja ha estat normalitzada i la simptomatologia dolorosa ha disminuït considerablement.
  • Continuem amb el guany de força analítica de forma progressiva, incorporant exercicis de tipus excèntric, càrregues addicionals amb gomes, politges, pesos a les extremitats superiors i la incorporació d’exercicis més funcionals i bicicleta estàtica.
  • Augment de càrrega externa en exercicis analítics i funcionals.
  • Augment de la dificultat en exercicis de propiocepció i CORE.
  • Inici del treball de pliometria necessari per a la posterior incorporació del treball de cursa.
  • Control de càrregues en cursa fins a arribar a l’objectiu del pacient.

Al llarg del procés de rehabilitació, sempre demanem al pacient que controli la sensació de pressió, dolor, parestèsia (“formigueig”) que pugui aparèixer durant l’execució dels exercicis, tant a consulta com realitzant els exercicis a casa, i que la valori en una escala de 0 a 10.

En resum, podem dir que l’abordatge fisioterapèutic posterior a la intervenció quirúrgica estarà centrat en la combinació de teràpia manual i teràpia activa.

Pel que fa al tractament conservador, les intervencions freqüents solen ser el cessament o l’adaptació de l’activitat desencadenant, ortesis, fisioteràpia, mitges compressores o combinacions d’aquestes. És important destacar que, avui dia, no existeix un protocol estandarditzat per a l’abordatge d’aquesta patologia mitjançant el tractament conservador que ofereixi un retorn a l’esport satisfactori i segur per als pacients.

Preguntes freqüents sobre la síndrome compartimental

El quadre agut sí que és una urgència mèdica. El crònic per esforç sol relacionar-se amb l’activitat i millorar en parar, però necessita valoració. Un dolor intens, persistent o que canvia bruscament requereix atenció sense assumir que es tracta del quadre crònic.

Dolor molt intens o que augmenta ràpidament, extremitat molt tensa, pèrdua de sensibilitat o debilitat. Davant la sospita d’un quadre agut, ves a urgències immediatament. No esperis a presentar tots els símptomes.

Al CECS, l’exercici repetit pot elevar la pressió dins del compartiment i provocar dolor i sensació de pressió que es redueix amb el repòs.

El diagnòstic requereix valoració mèdica i considerar altres causes dels símptomes. En el quadre crònic es poden indicar mesuraments de pressió o altres proves, interpretades juntament amb la història clínica i l’exploració.

Si l’exercici provoca els símptomes, interromp aquesta activitat i sol·licita valoració. En el quadre crònic, l’equip pot indicar alternatives i una progressió adaptada. Davant senyals d’alarma, la prioritat és anar a urgències.

Dr. Antonio Turmo Garuz: valoració mèdica de la síndrome compartimental

El Dr. Antonio Turmo Garuz forma part del servei de medicina esportiva d’Invisible Training. La seva trajectòria inclou la valoració del dolor relacionat amb l’exercici i de la síndrome compartimental crònica.

Consulta la seva formació i experiència a la fitxa professional del Dr. Antonio Turmo.

Antonio Turmo

Valoració mèdica i recuperació de la síndrome compartimental

Si les molèsties es repeteixen amb l’exercici i no presentes senyals d’alarma, sol·licita una valoració per estudiar-ne la causa i orientar el tractament. La fisioteràpia i la readaptació s’incorporen quan estan indicades.