Revisió sanitària: Dr. Antonio Turmo Garuz, metge del servei de medicina esportiva. Número de col·legiat: 20055.
Un dolor molt intens d’aparició sobtada o que augmenta ràpidament requereix atenció urgent, especialment després d’una lesió o amb un guix o embenat.
Una extremitat molt tensa, dolor que empitjora en moure-la, formigueig, pèrdua de sensibilitat o debilitat augmenten la preocupació. No esperis que apareguin tots els signes.
Davant la sospita de síndrome compartimental aguda, ves a urgències immediatament o truca al 112. No esperis una visita al centre.
La síndrome compartimental es pot presentar com a dolor intens a la cama, sensació de pressió i inflor de l’extremitat, especialment amb l’exercici. En la seva forma crònica per esforç, els símptomes apareixen durant l’activitat i solen millorar amb el repòs. En la seva forma aguda, és una urgència mèdica que requereix atenció immediata.
A Invisible Training fem una valoració detallada per identificar el tipus de quadre, els factors de càrrega i l’estratègia més segura: readaptació i reeducació del moviment en els casos indicats i derivació urgent quan se sospita un quadre agut.
Diferenciem síndrome compartimental aguda vs. crònica per esforç segons signes i evolució.
Adaptació de l’activitat i les càrregues segons el diagnòstic, els símptomes i les indicacions mèdiques.
Readaptació: força de core i maluc, estabilitat i tècnica per reduir impacte i sobrecàrrega.
Coordinació amb valoració mèdica quan es requereix confirmació diagnòstica (p. ex., mesurament de pressió intracompartimental).
Sol·licita una valoració si el dolor, la pressió, el formigueig o la dificultat per moure una extremitat apareixen repetidament en entrenar, encara que millorin en parar. Explica quina activitat els provoca, quan comencen i quant triguen a desaparèixer.
A la nostra consulta de medicina esportiva a Sant Cugat valorem aquests símptomes i la necessitat de proves o altres derivacions. Si el dolor es torna intens, persistent o canvia bruscament, no l’atribueixis automàticament a un problema crònic.
La durada del tractament i la tornada a l’activitat s’individualitzen segons el diagnòstic, l’evolució i les exigències de cada persona. No existeix un termini de recuperació aplicable a tots aquests quadres.

En aquest cas es descriu la patologia desenvolupada a la part inferior de la cama, exposant una breu descripció anatòmica.
La regió inferior de la cama es divideix en 4 compartiments: anterior, lateral, posterior superficial i posterior profund. Dins de cada compartiment, a més dels músculs respectius, tots contenen un nervi principal, i dos dels compartiments tenen un vas sanguini principal.
El compartiment anterior sol ser el que presenta una major incidència en el CECS, seguit del compartiment posterior profund, el compartiment lateral i, per últim, el compartiment posterior superficial.
La valoració mèdica té en compte quan apareixen els símptomes, la seva relació amb l’exercici, com evolucionen en parar i els resultats de l’exploració. El dolor durant l’esforç no permet diagnosticar per si sol una síndrome compartimental.
Segons la sospita clínica, l’especialista pot indicar proves d’imatge, mesurament de pressió intracompartimental o altres exploracions. Els resultats s’interpreten juntament amb la història clínica; els criteris diagnòstics del quadre crònic per esforç presenten limitacions i no s’han de reduir a una xifra aïllada.
Entre les causes que pot ser necessari valorar hi ha:
Lesions òssies per estrès, incloses les fractures per estrès.
Síndrome d’estrès tibial medial, coneguda habitualment com a periostitis tibial.
Lesions musculars o tendinoses.
Atrapaments nerviosos o dolor procedent de la columna.
Problemes vasculars, com l’atrapament de l’artèria poplítia.
Aquesta llista orienta la valoració professional i no permet identificar la causa únicament pels símptomes.

El dolor i la sensació de pressió durant l’esforç limiten l’activitat i requereixen una valoració de la seva causa.

Ajustem càrrega, tractem l'entorn muscular i reeduquem força i tècnica per reduir l'estrès mecànic i millorar la tolerància a l'esforç.

Busquem que tornis a caminar, córrer o entrenar sense dolor limitant i amb menys risc de recaiguda, amb criteris clars de progressió.
La síndrome compartimental aguda requereix atenció hospitalària immediata i pot necessitar cirurgia urgent per alliberar la pressió.
En el quadre crònic per esforç, l’equip mèdic valora les opcions segons el diagnòstic, la limitació de l’activitat i les preferències del pacient. Es pot plantejar un abordatge conservador amb adaptació de l’activitat i recuperació funcional, revisant la resposta.
Si els símptomes persisteixen i el diagnòstic ho justifica, es pot considerar una fasciotomia. Els seus resultats i riscos varien segons els compartiments afectats i les característiques del cas; no garanteix una recuperació completa ni evita totes les recurrències.
En aquesta ocasió descriurem el cas d’un pacient de 37 anys que ha estat diagnosticat de Síndrome Compartimental superficial i profund a totes dues cames després de 5 anys de patir dolor recurrent als bessons, tendó d’Aquil·les i sensació d’entumiment durant la pràctica esportiva, i intervingut quirúrgicament.
Cal destacar que és freqüent que es trigui temps a arribar al diagnòstic de Síndrome Compartimental, ja que sovint es confon amb sobrecàrregues provocades per l’exercici.
L’objectiu final d’aquest pacient era retornar a la seva activitat física habitual: bicicleta, escalada, cursa i activitats de muntanya.
Aproximadament als 10 dies de l’operació vam iniciar el tractament de rehabilitació.
En la valoració inicial, vam observar que la cama dreta presentava rangs de mobilitat conservats tot i la lleugera tensió provocada per les grapes de la cicatriu en sol·licitar contracció muscular a partir d’un llindar determinat de força.
En canvi, la cama esquerra presentava més edema, dolor irradiat des de la regió interna del Bessó fins a l’engonal, i un augment de la tensió muscular de tota l’extremitat, a més de limitació en l’extensió del genoll i la flexió dorsal del peu.
La resta de moviments estaven lliures.
La marxa amb crosses es trobava totalment alterada a causa de la impossibilitat de descarregar pes a la cama esquerra.

Al llarg del procés de rehabilitació, sempre demanem al pacient que controli la sensació de pressió, dolor, parestèsia (“formigueig”) que pugui aparèixer durant l’execució dels exercicis, tant a consulta com realitzant els exercicis a casa, i que la valori en una escala de 0 a 10.
En resum, podem dir que l’abordatge fisioterapèutic posterior a la intervenció quirúrgica estarà centrat en la combinació de teràpia manual i teràpia activa.
Pel que fa al tractament conservador, les intervencions freqüents solen ser el cessament o l’adaptació de l’activitat desencadenant, ortesis, fisioteràpia, mitges compressores o combinacions d’aquestes. És important destacar que, avui dia, no existeix un protocol estandarditzat per a l’abordatge d’aquesta patologia mitjançant el tractament conservador que ofereixi un retorn a l’esport satisfactori i segur per als pacients.
El quadre agut sí que és una urgència mèdica. El crònic per esforç sol relacionar-se amb l’activitat i millorar en parar, però necessita valoració. Un dolor intens, persistent o que canvia bruscament requereix atenció sense assumir que es tracta del quadre crònic.
Dolor molt intens o que augmenta ràpidament, extremitat molt tensa, pèrdua de sensibilitat o debilitat. Davant la sospita d’un quadre agut, ves a urgències immediatament. No esperis a presentar tots els símptomes.
Al CECS, l’exercici repetit pot elevar la pressió dins del compartiment i provocar dolor i sensació de pressió que es redueix amb el repòs.
El diagnòstic requereix valoració mèdica i considerar altres causes dels símptomes. En el quadre crònic es poden indicar mesuraments de pressió o altres proves, interpretades juntament amb la història clínica i l’exploració.
Si l’exercici provoca els símptomes, interromp aquesta activitat i sol·licita valoració. En el quadre crònic, l’equip pot indicar alternatives i una progressió adaptada. Davant senyals d’alarma, la prioritat és anar a urgències.
El Dr. Antonio Turmo Garuz forma part del servei de medicina esportiva d’Invisible Training. La seva trajectòria inclou la valoració del dolor relacionat amb l’exercici i de la síndrome compartimental crònica.
Consulta la seva formació i experiència a la fitxa professional del Dr. Antonio Turmo.

Si les molèsties es repeteixen amb l’exercici i no presentes senyals d’alarma, sol·licita una valoració per estudiar-ne la causa i orientar el tractament. La fisioteràpia i la readaptació s’incorporen quan estan indicades.