Com qualsevol tractament de readaptació, ja sigui postquirúrgic o no, l’objectiu principal és proporcionar al pacient un nivell òptim de funcionalitat sobre la zona lesionada evitant qualsevol tipus d’inestabilitat o descompensació, optimitzant la mobilitat i fins i tot millorant la força o la condició física prèvia a la lesió. Per aconseguir-ho, en aquest cas després d’una operació, les característiques o variables quirúrgiques com la tècnica, el tipus d’empelt o la fixació són importants, tot i que no més que les variables aplicades en el procés de readaptació, com els patrons de moviment, les tasques proposades o la progressió realitzada.
A Invisible Training, oferim un enfocament especialitzat i personalitzat per al tractament del Lligament Creuat Anterior (LCA) a Sant Cugat. El nostre equip de fisioterapeutes treballa amb protocols específics per a la recuperació del LCA, ajudant a reduir el dolor, recuperar la mobilitat i enfortir l’articulació. A través d’un tractament progressiu i controlat, acompanyem cada pacient en el seu procés de recuperació perquè torni a les seves activitats quotidianes i esportives de manera segura.
Recuperació de mobilitat, control del dolor i del vessament, i reactivació muscular des del començament.
Progressió estructurada de força, control neuromuscular i estabilitat.
Readaptació específica a carrera, salts i canvis de direcció (si el teu objectiu és esportiu).
Acompanyament en casos quirúrgics i no quirúrgics, segons indicació mèdica i objectiu.
És el lligament ubicat a l’interior de l’articulació del genoll, de mida petita, però de gran importància funcional.
S’anomena creuat per adoptar aquesta disposició a l’espai, en relació al denominat lligament creuat posterior (LCP), i als eixos del genoll, tant en el pla frontal com sagital o lateral.
Ambdós lligaments creuats constitueixen el pivot central del genoll i controlen els desplaçaments de la tíbia sobre el fèmur, tant en el sentit antero-posterior com rotacional.
El lligament creuat anterior evita el desplaçament cap a davant de fèmur sobre la tíbia i estabilitza el genoll quan se’n produeix la rotació.
Pateixes una lesió al lligament creuat anterior a Sant Cugat? A Invisible Training tractem cada lesió de forma personalitzada amb el millor assessorament per part dels nostres fisioterapeutes esportius.
A Invisible Training, el nostre enfocament de tractament per a lesions de LCA a Sant Cugat combina fisioteràpia avançada amb un programa d’exercicis personalitzats. Ens centrem en cada etapa de la recuperació, des de la reducció del dolor i la inflamació fins a la recuperació de la força i la mobilitat. El nostre objectiu és que cada pacient recuperi la seva qualitat de vida i pugui tornar a les activitats segons la seva evolució.
Passats uns dies, quan el dolor i la inflamació han reduït, comença la fase 0. L’objectiu d’aquesta fase és arribar amb la millor condició física abans de la intervenció quirúrgica, sent de vital importància aconseguir la màxima musculatura possible i tot el moviment complet del genoll.
D’aquesta manera afavorirem la recuperació al post operatori i minimitzarem l’aparició de complicacions. En aquesta fase, el fisioterapeuta utilitzarà tècniques antiàlgiques i de teràpia manual per reduir el dolor i l’edema i us guiarà amb una progressió d’exercicis per arribar amb les millors condicions a la vostra cita amb el quiròfan.
L’inici de la rehabilitació i les pautes de mobilitat i suport s’acorden amb el cirurgià i el fisioterapeuta. No s’ha d’establir com a norma esperar a retirar les grapes per començar.
El treball inicial s’adapta a la intervenció, a les possibles lesions associades i a la resposta del genoll. Es revisen el dolor, la inflor, la mobilitat i l’activació muscular per decidir la progressió.
La fase 2 és una fase de vital importància i hem de romandre-hi el temps que sigui necessari per assolir certs objectius de força, coordinació i equilibri.
En aquesta fase es realitzaran exercicis de forma progressiva als quals s’aniran afegint dificultats i major component de càrrega cognitiva amb diferents tipus d’estímul.
En aquesta fase no hem d’oblidar utilitzar tècniques antiàlgiques i de teràpia manual segons conveniència, però la major part del tractament anirà enfocat a la part activa en la qual buscarem assolir uns mínims de força equilibri i coordinació per avançar de fase.
En aquesta fase reintroduirem capacitats funcionals com córrer, saltar, aterrar i girar de manera progressiva i mantenint una progressió dels exercicis de la fase anterior.
En aquesta fase és important tenir uns mínims de força, de coordinació i d’equilibri. A més, el genoll ja no hauria d’estar inflat ni adolorit de manera habitual.
Aquesta fase sol començar al voltant del cinquè o sisè mes i és important assolir una bona execució dels moviments abans de començar a fer tasques amb el grup o equip.
Les investigacions actuals suggereixen un mínim de 9 mesos per tornar a l’esport, però s’han de deixar emportar per les sensacions/confiança de la persona i de les indicacions del cirurgià. Tot i això, una vegada de tornada al terreny de joc es recomana una cinquena fase.
És important realitzar de manera habitual un entrenament enfocat a millorar i mantenir el control neuromuscular, força, equilibri, coordinació… per evitar així recaure en la lesió.
Aquí l’esportista ja està totalment recuperat i, en teoria, realitza activitat física i esportiva en les mateixes condicions (o molt similars) que abans de la lesió. L’únic que ens ha de preocupar ara és la continuïtat del treball preventiu de força. Totes les persones que practiquen alguna activitat esportiva haurien de fer aquest tipus de treball, principalment per evitar lesions, però també per optimitzar-ne el rendiment. Hi ha un gran percentatge de recidives (repetició d’una lesió poc després d’haver-la patit) en esportistes que, una vegada superada una lesió, tornen a recaure al cap de poc temps per abandonar el treball preventiu que tant aconsellem.


Després d'un trencament LCA, el genoll pot perdre estabilitat i control, especialment en girs, frenades i canvis de direcció.

Recuperem mobilitat, força i control neuromuscular amb fisioteràpia i readaptació progressiva, segons el teu cas (quirúrgic o no).

Busquem un genoll estable i funcional, amb criteris clars per tornar a la vida diària ia l'esport.
Adaptem els exercicis de força, mobilitat i equilibri a les necessitats i a l’evolució de cada persona. Revisem la resposta al treball i ajustem la progressió segons els objectius quotidians o esportius.
La planificació té en compte si hi ha hagut cirurgia, les indicacions mèdiques i les limitacions detectades en la valoració.
En els processos lesionals com el del LCA, també oferim sessions grupals únicament per a pacients en fases avançades. Això permet completar el tractament a un cost econòmic més baix i, alhora, promoure un ambient de competitivitat sana que afavoreix la perseverança i la capacitat d’esforç. Fins i tot suposa un valor afegit en les tasques cognitives o de cooperació/oposició una vegada s’incloguin en els entrenaments.
Com que és una lesió tan comuna en tot tipus de disciplines esportives, tenim una àmplia experiència en aquests tractaments, la qual cosa ens permet tenir molt clar el procediment a seguir. Els objectius en les fases inicials són de vital importància i innegociables per a una readaptació exitosa, per això les sessions conjuntes s’iniciaran a partir de la fase 4. A partir d’aquesta fase, els objectius continuen sent igual d’importants, però el pacient disposa de més autonomia i seguretat a l’hora de fer els exercicis. A més, els factors de major risc ja s’haurien d’haver superat en aquest punt del procés. Tot i així, els grups reduïts es formaran sempre sota la nostra supervisió per assegurar-nos de les capacitats de cada participant i afavorir certa paritat entre ells.
La dinàmica d’aquestes sessions estarà enfocada al treball funcional de:

Si estàs en una fase avançada del teu procés de readaptació del LCA i vols continuar realitzant entrenaments de qualitat en grup…
Aquest és el teu espai!
No sempre. La decisió requereix valorar l’estabilitat del genoll, les lesions associades i les exigències de l’activitat amb l’especialista.
Sí, sempre que la nostra activitat no comprengui activitats que puguin posar en risc l’estabilitat del genoll. Aquest risc sempre ha de ser avaluat a l’hora de decidir si operar o no.
En cas de no operar-se, cal tenir principalment en consideració que hi ha un risc més gran de patir inestabilitat crònica de genoll, ja que les fibres del creuat no es regeneren per si soles. A més, hi ha més risc de desenvolupar problemes degeneratius en cartílag articular i/o menisc.
Si persisteixen episodis d’inestabilitat, l’especialista ha de revisar el risc de noves lesions i la conveniència de modificar el tractament. No tots els casos tenen el mateix risc.
No hi ha un termini únic. El seguiment ha de valorar la funció del genoll i les activitats que es volen recuperar, a més del temps transcorregut.
Sempre sota indicació del metge encarregat de la cirurgia, tan aviat com sigui possible. L’ideal és començar com més aviat millor per evitar seqüeles post operatòries o derivades de la immobilització.
Entre 3 i 6 setmanes, d’acord amb les prescripcions del cirurgià. En cas que s’hagi fet una sutura meniscal, aquest període pot ser més llarg, ja que haurem d’esperar fins que comenci a recolzar l’extremitat més temps.
Cal avaluar la gravetat de la lesió i el millor mètode d’abordatge amb un metge especialista. Ell serà qui ens doni les pautes a seguir d’aquí endavant.
En cas d’optar per la cirurgia, el més recomanable és fer un bon tractament preoperatori de força, per tal d’arribar a l’operació en la millor condició possible, cosa que ens donarà un millor pronòstic de cara al postoperatori.
Es substitueix el lligament trencat per una plàstia, la qual es pot extreure de teixit del propi pacient (normalment d’un tendó) o d’un donant (empelt de cadàver). Se solen practicar petites incisions a l’os, on posteriorment es fixarà la plàstia mitjançant cargols o altres utensilis quirúrgics.
En cas de passar per quiròfan, el procés de rehabilitació hauria d’estar entre els 8 i els 12 mesos, depenent del cas i els objectius del pacient. Cal tenir en compte que són períodes orientatius i que cada cas és únic.
L’evolució varia i no es pot prometre recuperar el nivell previ. Revisem els objectius i les capacitats necessàries per a la teva activitat al llarg del procés.
La tornada a l’esport es decideix de manera individual amb l’equip que porta la teva recuperació. Es valoren la mobilitat, la força, la funció i la resposta a les exigències de l’esport; arribar a una data no garanteix estar preparat ni elimina el risc de recaiguda.
Depenent de l’esport, però el més normal és que necessitis, almenys, entre 8 i 12 mesos per assegurar una volta segura a l’esport i sense por de recaigudes.
La majoria de lesions de creuat a l’esport ocorren sense impacte, durant un gir del genoll amb pivot sobre el mateix peu. La majoria d’aquestes vegades és una mera qüestió de mala sort. Hi ha factors individuals que predisposen a patir aquesta lesió, per la qual cosa treballar en els que sigui possible és recomanable. Per exemple, una mala preparació física i adaptació al nivell esportiu desenvolupat sí que són factors clau a l’hora d’augmentar el risc de patir aquest problema.
En cas d’optar per la cirurgia, el més recomanable és fer un bon tractament treball preoperatori de força, per tal d’arribar a l’operació en la millor condició possible, cosa que ens donarà un millor pronòstic de cara al postoperatori.
El més aconsellable és deixar-se assessorar per un nutricionista que conegui les necessitats d’una persona en aquesta situació. Adaptar la nutrició a les exigències d’un període de rehabilitació (ja sigui en curs o per venir) pot ser un factor que ens permeti recuperar-nos més ràpidament i gestionar millor els processos inflamatoris que se succeiran arran de la lesió i la cirurgia.

Després de dues lesions de lligament creuat anterior, el Marçal es troba a la fase final de la seva readaptació esportiva i ja està comptant els dies per tornar a gaudir de l'esport que més estima: el futbol.

Jugadora de bàsquet que durant el seu procés de recuperació ha estat capaç de vèncer les pors per tornar a gaudir del món de les cistelles, del qual feia molt que no gaudia per culpa de les lesions.

Jugadora de futbol que ha patit en 2 ocasions la lesió del lligament creuat anterior. Va optar per operar-se i ara només pensa en estar forta físicament i poder fer tota mena d'accions i esports.

Tot un exemple de treball i superació. Amb el procés de recuperació de lligament creuat anterior, té la intenció de poder realitzar tota mena d'activitat sense que el genoll sigui una limitació.

L'Andrea és jugadora i entrenadora de futbol. Ha patit 3 lesions de lligament creuat anterior. «M'agradaria ajudar a qui es trenqui com jo, donant consells i continuar treballant».

Jugador de futbol que es va lesionar del LCA a causa d'un accident de trànsit com a vianant. «Durant el procés de recuperació he après que enfortir la cama, mai no està de més per prevenir lesions».
Les característiques que provoquen aquesta major predisposició per part de les dones a patir aquesta lesió són les següents:
Per aquests motius presentats, un factor clau a l’hora de readaptar una atleta femenina és potenciar els extensors de maluc, rotadors externs, abductors i estabilitzadors centrals. A més, també s’ha donat importància com a factor lesional als canvis hormonals associats amb el cicle menstrual.
Per exemplificar aquesta informació, a continuació, s’exposen dades numèriques extretes d’estudis de camp que comparen la incidència lesional del LCA en dones i homes de diferents esports:
*Les dades numèriques estan comptabilitzades per cada 10.000 persones que practiquen l’esport referenciat a cada fila. Per exemple, en els esports sense contacte, 0’36 dones de cada 10.000 que el practiquen pateixen una lesió de LCA.
Això ens confirma que l’índex lesional de les dones és sempre més elevat que el dels homes en qualsevol tipologia esportiva. Fins i tot també podem veure que, a més contacte, més augmenta la diferència entre ambdós sexes.
Vine a visitar-nos o reserva la teva consulta a la nostra clínica de Fisioteràpia a Sant Cugat.

M’he lesionat dues vegades de LCA. Totes dues han estat saltant i caient malament amb una cama. La primera em van desestabilitzar i la segona jo sol.
Sents un «clac» molt fort i saps que t’has lesionat al genoll, però no saps el que.
Futbol i tinc un objectiu clar: Seguir rendint i jugant al mateix nivell al futbol.
He après molts exercicis i maneres de fer-los, tractament de fred després d’entrenar, mobilitat de maluc, la nutrició i suplementació.

Practico bàsquet i em vaig lesionar al final d’un entrenament. Vaig fer una entrada i en caure se me’n va anar el genoll.
El primer que em va passar pel cap va ser por. M’he lesionat moltes vegades els turmells (just feia dues setmanes que sortia d’una d’aquestes lesions) i conec el dolor i puc identificar ràpidament si el que tinc és greu o no. El genoll, en canvi, era una cosa nova per a mi i per l’experiència d’altres companys i familiars sabia que les lesions de genoll en aquest esport acostumen a acabar al quiròfan.
A més, jo estudio Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i just estàvem en època d’exàmens finals, així que també em va venir al cap la Universitat, ja que intuïa que podria estar un temps fora de pistes i sense poder fer les pràctiques.
El que més em va sorprendre de la recuperació va ser la poca consciència que tenim de doblegar el genoll o caminar.
Tenint en compte que hauré d’aprendre-ho tot de nou em vaig adonar realment de l’automatització que tenim. No pensem en la complicació que té fins que no ens passa una cosa d’aquestes.
Els moments que m’han marcat són les «primeres coses». La primera vegada que vaig arribar als 90° de dilució, la primera vegada que vaig poder caminar sense les crosses, la primera volta sencera a la bicicleta estàtica, la primera vegada corrent, el primer salt i… Espero que d’aquí a poc pugui afegir a la llista el primer entreno i partit postoperació!
Ara mateix el meu objectiu principal és tornar a jugar. Després de tant de temps aturada i de tant d’esforç i treball m’he adonat que realment trobo molt a faltar l’esport i jugar en un equip. Així que el meu objectiu és ser capaç de vèncer les pors i tornar a gaudir del bàsquet que feia molt que per culpa de les lesions no podia.
Amb aquest procés s’aprèn moltíssim. Com en tot, però, sobretot, en moments així és quan realment només tu saps com estàs encarant la situació. Em quedo sobretot amb què «de tot se’n surt», la qüestió és saber aixecar-se un cop has caigut i que amb feina i constància la recompensa acabarà arribant, abans o després, però arribarà.

M’he lesionat dues vegades. La primera se’m van quedar clavats els tacs i el cos trencat amb el peu enganxat a terra. La segona, el turmell era inestable i en allargar la cama contrària (i només mantenir-me amb la que es va trencar) el turmell es va desestabilitzar i seguidament el genoll.
Futbol 11 al Sant Cugat F.C.
La primera vegada em vaig espantar perquè vaig sentir que s’havia trencat. La segona vaig tranquil·litzar al meu entorn perquè pensava que no havia estat res.
Lo important que és ser constant, seguir les indicacions dels que saben i perdre la «por».
El fet de deixar les crosses i a poc a poc ser més independent. També el fet de veure qui està al teu costat quan ho necessites
Després de la segona operació de creuat i una lesió crònica al turmell he preferit deixar de jugar a futbol regularment. El meu objectiu és estar forta físicament i poder fer tota mena d’accions/ esport si ho desitjo.
Veig les coses de manera més positiva. En termes de físio, el no deixar de fer feina de força per «protegir» els genolls.

En el meu cas la lesió va ser produïda a causa d’una torsió després d’un salt amb mala recepció jugant per primera vegada en la meva vida a pàdel. De fet, en el meu cas el genoll esquerre, que és del qual que m’estic recuperant, si va ser la primera vegada i va començar com a trencament parcial, però al cap de dos mesos em vaig trencar el LCA del genoll dret i sí, em vaig operar al moment, el 2015. El genoll esquerre el vaig anar deixant passar fins que m’he operat aquest 2023.
En tenir des de fa tants anys aquesta limitació a causa del genoll l’esport que jo he realitzat tots aquests anys és: caminar, exercicis amb pes propi a casa, de porter de futbol en una lliga d’amics i esporàdicament alguna altra cosa.
En el cas del genoll esquerre va ser d’incertesa, realment em feia mal, però vaig acabar el partit de pàdel malgrat el dolor. Quan vaig fer la ressonància magnètica vaig descobrir el diagnòstic i no el prenc com una cosa súper important fins que em vaig lesionar de l’altra cama, i va ser llavors quan em vaig operar el més ràpid possible.
Doncs d’aquesta recuperació el que més m’ha sorprès és el gran acompanyament d’Invisible training en comparació amb l’altra recuperació. Sempre hem anat complint terminis sense voler anar més de pressa del que havíem de fer. De debò fins i tot destacar la grata sorpresa del metge respecte al meu estat i la felicitació tant per a Isma com per a mi mateix.
De moment, els moments més importants han estat sobretot el ràpid inici des de la retirada de punts, la bona feina per desinflamar la zona i assentar el genoll i la posterior activació muscular. Quan arribi el moment de la història estic segur que també serà un moment clau.
El meu principal objectiu és tenir uns genolls aptes per a qualsevol cosa, tot i que probablement no torni a realitzar certs esports o activitats amb la intenció de minimitzar riscos. De tota manera, tinc la intenció de poder realitzar tota mena d’activitat si m’ho proposo sense que el genoll sigui una limitació.
Probablement, un cop acabat tot el procés de recuperació del genoll, la meva intenció és la de continuar amb la millora de la meva preparació física. Moltes vegades tot i realitzar esport a casa o per compte propi, és bona cada cert temps un monitoratge de l’activitat per tal de mantenir i millorar el millor possible.

“M’agradaria ajudar a qui es trenqui com jo, donant consells i seguir treballant!”
La darrera vegada, em vaig lesionar sola fent un gest de rotació interna del genoll. És la tercera vegada que em trenco el LCA.
La primera vegada ja no ho recordo. La segona vegada volia deixar el futbol, però no ho vaig fer. La tercera vegada la decisió ha estat no operar-me i deixar el futbol definitivament.
Per mi ha resultat molt lenta i dura. Un punt d’inflexió va ser quan es torna a córrer.
Seguir treballant muscularment i psicològicament.
M’agradaria ajudar a qui es trenqui com jo donant consells i continuar treballant!

“Encara que en el meu cas la meva lesió va ser a causa d’un accident de trànsit com a vianant, he après que enfortir la cama, mai no està de més per prevenir lesions.”
Jugo a futbol, encara que no m’he lesionat practicant esport sinó que em vaig lesionar de LCA en un accident de trànsit com a vianant.
Vaig pensar que probablement no podria tornar a fer el que més m’agradava, que era fer esport (futbol en aquest cas) sobretot quan estava pitjor i no aconseguia avançar.
Tot i això, avui dia, el meu objectiu és tornar a fer esport amb total normalitat i m’encantaria poder tornar a fer futbol.
Vaig tenir moltes preguntes quan em vaig lesionar, però especialment una pregunta que no només em vaig fer jo, sinó els metges també (que van trigar 8 mesos a respondre-la) era si en el meu cas era obligatori passar per quiròfan.
Destacaria la rapidesa en aquests darrers dos mesos en comparació a l’any i mig que portava sense poder fer pràcticament res.
Hi ha hagut dues fases: quan em van diagnosticar Sudeck, van decidir trepitjar el fre amb la recuperació i no vaig avançar res durant mesos i quan vaig començar amb Invisible Training, va ser una accelerada en la recuperació.