Text de Laia Costa, fisioterapeuta esportiva, Invisible Training.
Les manipulacions vertebrals són tècniques que mobilitzen l’articulació vertebral a alta velocitat i que van més enllà del seu recorregut normal, acompanyant-se normalment d’un cruixit audible.
Aquest so articular es relaciona amb la presència d’un buit intraarticular, és a dir, l’aparició de bombolles d’aire dins l’articulació. Quan disminueix la pressió intraarticular, aquestes bombolles s’expandeixen i vibren, donant pas al cruixit que sentim quan ens petem els dits, per exemple. Si les manipulacions són realitzades de manera correcta, són completament indolores, i no necessàriament han d’anar acompanyades del cruixit per ser efectives.
Com bé ja sabem, existeixen múltiples disfuncions estructurals que poden afectar la columna, ja sigui per augment de corbes, rectificació d’aquestes, presència d’escoliosi, etc. En totes aquestes lesions, les vertebres es troben en una posició que no és la correcta, podent provocar dolor, desajustos musculars, limitació del rang de moviment, entre d’altres alteracions.
És en aquestes situacions quan està indicada l’aplicació de les tècniques manipulatives.
Tanmateix, aquestes tècniques han d’anar sempre acompanyades d’un tractament combinat amb el reforç de la musculatura adequada, altres tècniques de teràpia manual i treball de control motor, per mantenir l’alineació de la columna en la correcta posició de manera permanent.
No totes les àlgies de columna tenen la mateixa causa ni el mateix mecanisme lesional, per això sempre serà necessària una valoració prèvia exhaustiva d’un fisioterapeuta. D’aquesta manera, es podran establir uns objectius de tractament i individualitzar-lo al màxim. Serà decisió del terapeuta posar en pràctica uns recursos o uns altres en funció del cas particular amb el que es trobi.
Sempre s’ha de tenir en compte que en tècniques d’aquest tipus hi ha algunes contraindicacions que no permeten la seva aplicació, com poden ser: lesions d’origen traumàtic (fractures, aixafament, luxacions,…), malformacions congènites (especialment de la zona cervico-occipital), tumors, infeccions, osteoporosi, hernies discals, entre d’altres.
Amb això volem remarcar, que no sempre, per solucionar un problema estructural de la columna, ha d’anar implícita l’aplicació de les tècniques manipulatives, tot i que sigui un recurs molt útil.
Per últim, tampoc és recomanable automanipularse en excés, ja que, en no tenir la tècnica i fer-ho en repetides vegades durant el dia, pot acabar suposant un problema per a l’articulació.
